Arracades

Arracades de cargolins. M'han dit que els hi diuen Llàgrimes de Santa Llúcia però no ho he trobat referenciat enlloc, per tant poseu-ho en quarentena.

Les vaig recollir a una de les platges d'Hospitalet de l'Infant, aprofitant que en JM ens hi va convidar. Les vaig trobar tant boniques que n'havia de fer alguna cosa com unes arracades, per exemple. I aquí us en mostro el resultat: rodones i suaus. Des de que les he fet no me les trec de sobre, em donen energia!

Pac-Man

Saben aquel que diu "era un quadre tan petit que va acabar convertit en un cartell pel mànec de la porta"? Doncs no, segurament no el coneixeu perquè me l'acabo d'inventar...

Recordeu a en Pac-Man? És un vídeojoc que va causar furor al principi dels 80's. Tots i hem jugat ni que sigui una vegada. I també en van fer una sèrie, la vau veure mai per TV3? M'encantava! Si voleu recordar-ne la capçalera premeu l'enllaç: es veu mooolt antic!

Una frivolitat

Ahir, dia d'inici de les rebaixes, em vaig agenciar unes càmping. Cada estiu la meva mare ens en comprava un parell al meu germà i a mi. Normalment blaves i/o vermelles. Si la memòria no em falla les vaig portar fins els 6 o 7 anys perquè en aquell moment no m'entusiasmaven. Però va ser tornar-les a veure i me'n vaig enamorar. Suposo que em transporten a la infància. I el color verd també ajuda.

Encara recordo on les compràvem: al carrer Provença, banda muntanya, en una sabateria molt antiga (o almenys m'ho semblava) al costat d'una Granja Catalana. I hi havia una frase que cada any es repetia "Agafarem un número complert que a aquesta edat creixeu molt ràpid".

Els anys 80, els de la meva infància, amb les sabates càmping, els sopars a la fresca i la piscina, segueixen inesborrables a la meva memòria com un tresor. I es veu que segueixo en la línia sentimentaloide: deu ser la calor perquè ara tot és culpa de la calor :)

pd. les floretes decoratives les he fetes jo, no venien amb les sabates!

Un cor per als enamorats

Avís per a navegants: aquest promet ser un post una mica cursi...

Fa un parell de dies el Roger i la Laura es van casar i ahir ho celebraven amb família i amics. Va ser una festa preciosa on es va celebrar l'amor en totes les seves dimensions: el de la parella, el fraternal (Marc: dedicat a muntar grans events!), els dels pares pels seus fills que es casaven i també el dels amics.

La celebració va ser senzilla (en el millor dels sentits) i gens encorsetada, fet que va facilitar que tothom s'ho passés d'allò més bé.

Només puc felicitar als nuvis i desitjar-los tota la sort ara que se'n van a fer les amèriques!!!

Flor de cactus

Les flors de cactus, tan efímeres i espectaculars, alegren l'ànima de qui les veu. Es podria fer un símil amb els posts d'aquest bloc, oi? :) La veritat és que últimament tinc altres coses al cap!

La flor d'aquest petit cactus, l'autèntica, cada cop que floreix, ens al·lucina. Però com que ja s'ha pansit he pensat posar-li una flor de feltre. Val a dir, però, que aquesta flor és de lliri, i potser massa gran per una planta tan petita.

Pd. Aprofito per recomanar-vos la pel·lícula Flor de cactus. Jo, la cosmopolita, pagaria per veure la ciutat de Nova York dels anys 60 i 70's, almenys la ciutat que descriuen les comèdies romàntiques del moment, tan lluminosa i viva.

Capsa de paper maixé

Maché, matxé, ... Per fer el títol d'aquest post m'hi he passat una bona estona: tant fer servir la paraula i ni idea de com s'escriu! Finalment, gràcies a la GEC, n'he tret l'entrellat.

Bé, al gra: aquesta capseta perpetrada amb tot el meu amor podia haver estat feta per una criatura de 5 anys però resulta que ho ha fet una nena de 30. Feia molt temps, des de que anava a fer manualitats a l'escola Traç (tenia 7 anys) que no feia res amb paper maixé.

Si feu la imatge més gran veureu els passos que he seguit. Diguem, però, que les proporcions d'aigua i cola me les he inventat i que els procediments potser també. M'he guiat per la intuïció i potser algun purista de les arts decoratives es posi les mans al cap dels meus mètodes...

Matrioshka de feltre

Fa 2 setmanes vaig rebre un correu de la Srta. Collell on simplement hi deia "No t'has oblidat de res?". Després de pensar-ho dos segons vaig pensar que potser m'havia oblidat del seu aniversari. En la meva defensa diré que només em sé els de la família i alguns amics...

Per tal d'esmenar tant greu ofensa (ella és molt susceptible i no perdona) vam quedar aquest divendres passat. Ja d'entrada em va preguntar si li havia portat algun regal (sí, és pur sentiment) i li vaig dir que no. Però quan vam aconseguir seure li vaig fer entrega d'una matrioshka de feltre.

I ara que els 30 anys han eliminat tot rastre de falsa modèstia us diré que em va quedar molt bé i que les fotos no li fan justícia.


I vam fer i provar vàries opcions: com a agulla de pit, clip, clauer, etc. La última és emmarcar-la. No sé com acabarà la història.


pd. no només em tiraré floretes avui: resulta que li vaig fer una felicitació a aquesta senyora on posava que feia 32 anys i en realitat en feia 33... Però vaja, que a aquestes edats no ve d'un any de diferència!