Un cor per als enamorats

Avís per a navegants: aquest promet ser un post una mica cursi...

Fa un parell de dies el Roger i la Laura es van casar i ahir ho celebraven amb família i amics. Va ser una festa preciosa on es va celebrar l'amor en totes les seves dimensions: el de la parella, el fraternal (Marc: dedicat a muntar grans events!), els dels pares pels seus fills que es casaven i també el dels amics.

La celebració va ser senzilla (en el millor dels sentits) i gens encorsetada, fet que va facilitar que tothom s'ho passés d'allò més bé.

Només puc felicitar als nuvis i desitjar-los tota la sort ara que se'n van a fer les amèriques!!!

Flor de cactus

Les flors de cactus, tan efímeres i espectaculars, alegren l'ànima de qui les veu. Es podria fer un símil amb els posts d'aquest bloc, oi? :) La veritat és que últimament tinc altres coses al cap!

La flor d'aquest petit cactus, l'autèntica, cada cop que floreix, ens al·lucina. Però com que ja s'ha pansit he pensat posar-li una flor de feltre. Val a dir, però, que aquesta flor és de lliri, i potser massa gran per una planta tan petita.

Pd. Aprofito per recomanar-vos la pel·lícula Flor de cactus. Jo, la cosmopolita, pagaria per veure la ciutat de Nova York dels anys 60 i 70's, almenys la ciutat que descriuen les comèdies romàntiques del moment, tan lluminosa i viva.

Capsa de paper maixé

Maché, matxé, ... Per fer el títol d'aquest post m'hi he passat una bona estona: tant fer servir la paraula i ni idea de com s'escriu! Finalment, gràcies a la GEC, n'he tret l'entrellat.

Bé, al gra: aquesta capseta perpetrada amb tot el meu amor podia haver estat feta per una criatura de 5 anys però resulta que ho ha fet una nena de 30. Feia molt temps, des de que anava a fer manualitats a l'escola Traç (tenia 7 anys) que no feia res amb paper maixé.

Si feu la imatge més gran veureu els passos que he seguit. Diguem, però, que les proporcions d'aigua i cola me les he inventat i que els procediments potser també. M'he guiat per la intuïció i potser algun purista de les arts decoratives es posi les mans al cap dels meus mètodes...

Matrioshka de feltre

Fa 2 setmanes vaig rebre un correu de la Srta. Collell on simplement hi deia "No t'has oblidat de res?". Després de pensar-ho dos segons vaig pensar que potser m'havia oblidat del seu aniversari. En la meva defensa diré que només em sé els de la família i alguns amics...

Per tal d'esmenar tant greu ofensa (ella és molt susceptible i no perdona) vam quedar aquest divendres passat. Ja d'entrada em va preguntar si li havia portat algun regal (sí, és pur sentiment) i li vaig dir que no. Però quan vam aconseguir seure li vaig fer entrega d'una matrioshka de feltre.

I ara que els 30 anys han eliminat tot rastre de falsa modèstia us diré que em va quedar molt bé i que les fotos no li fan justícia.


I vam fer i provar vàries opcions: com a agulla de pit, clip, clauer, etc. La última és emmarcar-la. No sé com acabarà la història.


pd. no només em tiraré floretes avui: resulta que li vaig fer una felicitació a aquesta senyora on posava que feia 32 anys i en realitat en feia 33... Però vaja, que a aquestes edats no ve d'un any de diferència!

M.

Sóc una persona desendreçada. Quan acabo de treballar (fent manualitats o estudiant), l'habitació on he estat queda feta un desastre. Normalment m'obligo a recollir-ho però alguna vegada el sant baró que viu amb mi m'ha de recordar que tinc feina a fer i jo remugo. És de tan bona pasta que, encara que m'enfadi, ell s'ho pren a broma i no m'ho té en compte.

I em fa riure.

I enfadar.

I sempre em treu el mal humor.

I acabo amb aquest exercici d'exhibicionisme sentimental perquè més no cal.

Lisboa

Després d'uns dies introspectius i sota demanda dels més de 2 fans que tinc, actualitzo el bloc.

Aquest cap de setmana llarg hem estat a Lisboa amb el M. Tothom ja ens va avisar, i sí, ens ha agradat molt. La ciutat és preciosa, la gent amable i tranquil·la i ens hem menjat uns plats de racions generoses fins a dir prou! I no volen anar de fashions com en aquesta ciutat que vivim...

Em van fer molta gràcia les merceries que tenen. Són antigues i amb caliu. I si feu la foto més gran veureu la varieté de pedaços que tenen (des de la bandera de Portugal, passant per l'antic Papa i els tramvies), els botons mida XXL i les vetes florejades.

pd. i si us fixeu a mà dreta es veu la meva mà recolzada sobre el bolso que em vaig haver de comprar després que algú em digués que més valia que només agafés una bossa que fes alhora de maleta de viatge i bolso. I no va ser una bona idea... :)

La pera llimonera

Aquest és el primer producte amb feltre que vaig fer a la meva vida. El patró era meu i les puntades veureu que també són ben meves: encara no havia après a cosir mínimament (bé, no és que ara en sàpiga gaire més, però sí que em queden millor les puntades!).

I comença la setmana amb sol, que més podem demanar?

pd. quan érem petits la meva mare sempre ens deia Sou la pera en patinet i ens feia molta gràcia. Si teniu frases fetes d'aquestes que no són tan populars envieu-me-les, que m'encanten!