De tots colors (garlanda de feltre)

Sigilosament s'acosta la fi de les vacances... Un mes ha passat volant i en tres dies torno a treballar. No és que tingui por de passar una depressió post-vacacional, de fet em ve de gust tornar a la feina, però sí m'agafa el vertigen del començament d'un nou curs. Els setembres sempre em neguitegen: veure en perspectiva els 11 mesos que em queden per davant abans d'un altre estiu i l'inici d'un nou projecte vital que no sé com anirà, i al que hi hauré de dedicar moltes hores, encara em posa nerviosa.


Així doncs que res millor per començar aquesta etapa que posar-hi una mica de color. Amb retalls de diferents colors de feltre, una taladradora per fer forats (té nom aquest tipus de màquina?) i un cordó de seda verd intentaré animar-me cada cop que alci la vista  perquè m'estiguin cremant les pestanyes de tant llegir i el cervell em bulli de tant pensar!

De vacances

1 d'agost: vacances, calor i repòs. Així que tanco la paradeta fins el setembre. Bon estiu a tothom!

Arracades

Arracades de cargolins. M'han dit que els hi diuen Llàgrimes de Santa Llúcia però no ho he trobat referenciat enlloc, per tant poseu-ho en quarentena.

Les vaig recollir a una de les platges d'Hospitalet de l'Infant, aprofitant que en JM ens hi va convidar. Les vaig trobar tant boniques que n'havia de fer alguna cosa com unes arracades, per exemple. I aquí us en mostro el resultat: rodones i suaus. Des de que les he fet no me les trec de sobre, em donen energia!

Pac-Man

Saben aquel que diu "era un quadre tan petit que va acabar convertit en un cartell pel mànec de la porta"? Doncs no, segurament no el coneixeu perquè me l'acabo d'inventar...

Recordeu a en Pac-Man? És un vídeojoc que va causar furor al principi dels 80's. Tots i hem jugat ni que sigui una vegada. I també en van fer una sèrie, la vau veure mai per TV3? M'encantava! Si voleu recordar-ne la capçalera premeu l'enllaç: es veu mooolt antic!

Una frivolitat

Ahir, dia d'inici de les rebaixes, em vaig agenciar unes càmping. Cada estiu la meva mare ens en comprava un parell al meu germà i a mi. Normalment blaves i/o vermelles. Si la memòria no em falla les vaig portar fins els 6 o 7 anys perquè en aquell moment no m'entusiasmaven. Però va ser tornar-les a veure i me'n vaig enamorar. Suposo que em transporten a la infància. I el color verd també ajuda.

Encara recordo on les compràvem: al carrer Provença, banda muntanya, en una sabateria molt antiga (o almenys m'ho semblava) al costat d'una Granja Catalana. I hi havia una frase que cada any es repetia "Agafarem un número complert que a aquesta edat creixeu molt ràpid".

Els anys 80, els de la meva infància, amb les sabates càmping, els sopars a la fresca i la piscina, segueixen inesborrables a la meva memòria com un tresor. I es veu que segueixo en la línia sentimentaloide: deu ser la calor perquè ara tot és culpa de la calor :)

pd. les floretes decoratives les he fetes jo, no venien amb les sabates!

Un cor per als enamorats

Avís per a navegants: aquest promet ser un post una mica cursi...

Fa un parell de dies el Roger i la Laura es van casar i ahir ho celebraven amb família i amics. Va ser una festa preciosa on es va celebrar l'amor en totes les seves dimensions: el de la parella, el fraternal (Marc: dedicat a muntar grans events!), els dels pares pels seus fills que es casaven i també el dels amics.

La celebració va ser senzilla (en el millor dels sentits) i gens encorsetada, fet que va facilitar que tothom s'ho passés d'allò més bé.

Només puc felicitar als nuvis i desitjar-los tota la sort ara que se'n van a fer les amèriques!!!

Flor de cactus

Les flors de cactus, tan efímeres i espectaculars, alegren l'ànima de qui les veu. Es podria fer un símil amb els posts d'aquest bloc, oi? :) La veritat és que últimament tinc altres coses al cap!

La flor d'aquest petit cactus, l'autèntica, cada cop que floreix, ens al·lucina. Però com que ja s'ha pansit he pensat posar-li una flor de feltre. Val a dir, però, que aquesta flor és de lliri, i potser massa gran per una planta tan petita.

Pd. Aprofito per recomanar-vos la pel·lícula Flor de cactus. Jo, la cosmopolita, pagaria per veure la ciutat de Nova York dels anys 60 i 70's, almenys la ciutat que descriuen les comèdies romàntiques del moment, tan lluminosa i viva.