Tunejant

Com tothom que no té una economia massa boyant, quan vam anar a viure junts amb el M., vam anar a Ikea a comprar els 4 mobles bàsics que necessitàvem per poder-nos instal·lar al pis nou. Encara me'n recordo (bé, sembla que faci 20 anys i només en fa 4 però ja sabeu que tinc tendència a l'exageració...) de tot el que vam comprar. I una de les compres més polèmiques va ser la de 2 armaris Vestby. Eren lletjos de nassos, però vivíem a un àtic sense ascensor i de sostres molt baixos així que vam sacrificar l'elegància per la practicitat. Ara, que ja tenim uns armaris com Déu mana, ens trobem amb els dos trastos ocupant espai i en desús.
Algun(e)s ja sabeu que feia temps que estava barrinant una obra magna per quan els desmuntés. I així ha estat. Un cop desmuntat l'armari vaig veure que oferia moltes possibilitats de reciclatge (digué la dissenyadora), però per començar em vaig decantar per un dels plafons laterals.

Primer de tot vaig començar a fer de cap d'obra perquè sóc molt delicada i no m'atreveixo a agafar una serra elèctrica. El M., molt posat en el seu paper de fuster sexy, va serrar les potes perquè quedés un rectangle perfecte.
Un cop obtingut el rectangle el vam folrar. El tema hagués estat tenir una grapadora professional, però com que no és el cas vam acabar clavant puntes per tal que la tela quedés ben subjecta a l'estructura i tibant.

Un cop fet això vam fixar l'estructura a la paret i... tatxàn! aquí teniu una capçal de llit reciclat, handmade i barat.

Ara sembla que dormim millor!