21 d’oct. 2010

Sense temps


Aquí van els únics deu minuts que em puc dedicar a moi-même en la darrera setmana. Això de passar-me més de 12 hores davant d'un ordinador no té nom... Però no em vull fer gaire la màrtir, de fet m'agrada no parar de pensar, però és que ja no hi estava acostumada!

Aquest cap de setmana he anat a una muntanya ben alta i he carregat les piles, la bateria i el cervell. Hem collit bolets, castanyes i aglans. I tranquil·litat, les aglans (o glans, com vulgueu) són decoratives, a no ser que hi hagi una recepta exquisida que em vulgueu explicar. Ben aviat, quan tingui uns minutets més, us ensenyaré que en vaig fer.

Mentrestant us deixo aquesta foto del cap de setmana perquè pugueu veure quina cara de col (i no de cul, gràcies) pansida estic agafant...

2 comentaris:

  1. Pansida o no, ets la col més eixerida de tot el cyberespai. Endavant, senyoreta cols! Els teus lectors t'enviem molts ànims i restem àvidament entusiasmats de totes les teves noves petites perles!

    Marçal

    ResponElimina
  2. Gràcies, gràcies! M'acabaré posant vermella... Amb aquests ànims segur que actualitzo més sovint!

    ResponElimina