La Senyoreta Cols ja té segell. I clar, ara la Senyoreta Cols parla en plural majestàtic.
Dilluns, mentre queia la neu, vaig fer aquesta col amb el material que ja us havia explicat. I sí, vaig acabar amb una mà escarificada, però el sacrifici va valer la pena (encara que alguns em diguin que aquí no es veu cap hortalissa de la família de les crucíferes...).
qui gosa dir que no es veu una col?
ResponEliminasi quasi la podem ensumar i tot!!
M.
Ho gosa dir qui m'ho està preguntant, que és alhora el més crític i pilota de tots!
ResponEliminaés art! i per tant, és interpretable; uns dies hi podeu veure una col, un dies una floreta, uns dies una carxofa...fa a gustos i a humors...no trobeu?
ResponEliminaUi, si és interpretable no sembla una col! Almenys no has confós aquesta formosa verdura amb un raspall de dents...
ResponEliminaL'he vist! Certament l'he vist!
ResponEliminaUna col com Déu mana...digne del millor conte d'en patufet...
Gràcies!
ResponEliminaJa no recordava que a la història del patufet hi havia una col! He hagut de fer un google per refrescar la història: està clar que els anys no perdonen. Si voleu recordar com anava tot plegat us enganxo aquest link perquè hi feu una ullada: http://ca.wikipedia.org/wiki/Patufet
Escarifi què ????
ResponEliminaSr. Pollo,
ResponEliminaun cop esbrinada la seva identitat només dir-li que vostè i senyora queden oficialment convidats a fer pa a casa el dia que els hi vagi millor.
Pots dir-nos pollo i polla si ho prefereixes...
ResponElimina