Aquest és el primer producte amb feltre que vaig fer a la meva vida. El patró era meu i les puntades veureu que també són ben meves: encara no havia après a cosir mínimament (bé, no és que ara en sàpiga gaire més, però sí que em queden millor les puntades!).I comença la setmana amb sol, que més podem demanar?
pd. quan érem petits la meva mare sempre ens deia Sou la pera en patinet i ens feia molta gràcia. Si teniu frases fetes d'aquestes que no són tan populars envieu-me-les, que m'encanten!
No taca parlar del Barça avui?
ResponElimina"Ets un bitxu raru" ;)
'Aquesta lliga ha estat la Pera!!!'
ResponElimina'Això és la pera llimonera...'
'No li demanis peres a l'om'
'Qui esPera desesPera...'
Vaja, n'hi ha per llogar-hi peres...
MoD
Atena i MoD, sort de vosaltres que sou els meus supporters incondicionals, la resta sou uns avorrits, que no em dieu res!
ResponEliminaPotser sí que estaria bé parlar del Barça, però ja sabeu que en aquest bloc anem d'intel·lectuals i, tal com deia aquell, avui no toca!
Quines puntades més xules! Tot menys puntades de peu (en català, no fem patades...), sisplau. Ni putades, que no seria qüestió. El meu tiet ens deia, a mi, cuca i a la meva germana, presseguet. No són frases fetes però he pensat que ja faria el fet :)) D'això, bonica, que a veure si ens veiem aviat!!
ResponEliminaQuanta raó tens Cuca, les puntades de peu són innecessàries i a sobre fan mal...
ResponEliminaI sí, veiem-nos aviat!
Uis, uis, uis
ResponEliminaque ja has deixat el feltre i altres treballs manuals?
La pera en patinet és una imatge digna del dadà! La teva mare és una avantguardista!! ;)
ResponEliminaA ca meu hi ha la tradició -per via materna, tot sigui dit- d'utilitzar tot de termes verdurils per al vocabulari afectiu, cosa que a mi, de petit, sempre em va causar un gran desconcert perquè no podia comprendre que dir a algú "Escarxofa" pogués ser positiu, repugnants i verdes com em semblaven.
Al marge d'aquestes expressions, a ca meu, que no eren gaire de la fruita -bé, el meu pare sí, però ell no s'exclama gaire, en general- no utilitzaven la de la pera, sinó una de més consagrada però que tenia el mateix significat: "Ets l'hòstia que em moro". Algú més que l'hagi sentida, aquesta?
Anònim 2.
Escarxofa és tan bonic!!!
ResponEliminaAra, "ets l'hòstia que em moro" no l'havia sentida mai i fa mooolta gràcia!