Un cor per als enamorats

Avís per a navegants: aquest promet ser un post una mica cursi...

Fa un parell de dies el Roger i la Laura es van casar i ahir ho celebraven amb família i amics. Va ser una festa preciosa on es va celebrar l'amor en totes les seves dimensions: el de la parella, el fraternal (Marc: dedicat a muntar grans events!), els dels pares pels seus fills que es casaven i també el dels amics.

La celebració va ser senzilla (en el millor dels sentits) i gens encorsetada, fet que va facilitar que tothom s'ho passés d'allò més bé.

Només puc felicitar als nuvis i desitjar-los tota la sort ara que se'n van a fer les amèriques!!!

Flor de cactus

Les flors de cactus, tan efímeres i espectaculars, alegren l'ànima de qui les veu. Es podria fer un símil amb els posts d'aquest bloc, oi? :) La veritat és que últimament tinc altres coses al cap!

La flor d'aquest petit cactus, l'autèntica, cada cop que floreix, ens al·lucina. Però com que ja s'ha pansit he pensat posar-li una flor de feltre. Val a dir, però, que aquesta flor és de lliri, i potser massa gran per una planta tan petita.

Pd. Aprofito per recomanar-vos la pel·lícula Flor de cactus. Jo, la cosmopolita, pagaria per veure la ciutat de Nova York dels anys 60 i 70's, almenys la ciutat que descriuen les comèdies romàntiques del moment, tan lluminosa i viva.

Capsa de paper maixé

Maché, matxé, ... Per fer el títol d'aquest post m'hi he passat una bona estona: tant fer servir la paraula i ni idea de com s'escriu! Finalment, gràcies a la GEC, n'he tret l'entrellat.

Bé, al gra: aquesta capseta perpetrada amb tot el meu amor podia haver estat feta per una criatura de 5 anys però resulta que ho ha fet una nena de 30. Feia molt temps, des de que anava a fer manualitats a l'escola Traç (tenia 7 anys) que no feia res amb paper maixé.

Si feu la imatge més gran veureu els passos que he seguit. Diguem, però, que les proporcions d'aigua i cola me les he inventat i que els procediments potser també. M'he guiat per la intuïció i potser algun purista de les arts decoratives es posi les mans al cap dels meus mètodes...

Matrioshka de feltre

Fa 2 setmanes vaig rebre un correu de la Srta. Collell on simplement hi deia "No t'has oblidat de res?". Després de pensar-ho dos segons vaig pensar que potser m'havia oblidat del seu aniversari. En la meva defensa diré que només em sé els de la família i alguns amics...

Per tal d'esmenar tant greu ofensa (ella és molt susceptible i no perdona) vam quedar aquest divendres passat. Ja d'entrada em va preguntar si li havia portat algun regal (sí, és pur sentiment) i li vaig dir que no. Però quan vam aconseguir seure li vaig fer entrega d'una matrioshka de feltre.

I ara que els 30 anys han eliminat tot rastre de falsa modèstia us diré que em va quedar molt bé i que les fotos no li fan justícia.


I vam fer i provar vàries opcions: com a agulla de pit, clip, clauer, etc. La última és emmarcar-la. No sé com acabarà la història.


pd. no només em tiraré floretes avui: resulta que li vaig fer una felicitació a aquesta senyora on posava que feia 32 anys i en realitat en feia 33... Però vaja, que a aquestes edats no ve d'un any de diferència!