Avís per a navegants: aquest promet ser un post una mica cursi...
Fa un parell de dies el Roger i la Laura es van casar i ahir ho celebraven amb família i amics. Va ser una festa preciosa on es va celebrar l'amor en totes les seves dimensions: el de la parella, el fraternal (Marc: dedicat a muntar grans events!), els dels pares pels seus fills que es casaven i també el dels amics.
La celebració va ser senzilla (en el millor dels sentits) i gens encorsetada, fet que va facilitar que tothom s'ho passés d'allò més bé.
Només puc felicitar als nuvis i desitjar-los tota la sort ara que se'n van a fer les amèriques!!!
Gràcies Maria!! La meva intervenció també serà un pel acaramelada, però no puc evitar-ho...La veritat és que la festa va anar molt bé i tot va anar succeint de forma casi màgica...quan es reuneixen tants bons amics, només poden passar coses maques...així que no puc més que donar-te les gràcies per ser-hi i participar-hi amb un magnífic regal amb el gran gust que fa que aquest bloc sigui una de les millors delícies de la xarxa! GRÀCIES!
ResponEliminaGràcies a vosaltres! De veritat que va ser una festa preciosa. I el final de festa al garatge, malgrat el "vecino traidor" (que s'entén però sap greu per com de bé ens ho estàvem passant), va ser apoteòsic!!!
ResponEliminaNo puc evitar-ho; aquest missatge m'encanta!
ResponEliminamarkus
Gràcies :)
ResponElimina