Per tal d'esmenar tant greu ofensa (ella és molt susceptible i no perdona) vam quedar aquest divendres passat. Ja d'entrada em va preguntar si li havia portat algun regal (sí, és pur sentiment) i li vaig dir que no. Però quan vam aconseguir seure li vaig fer entrega d'una matrioshka de feltre.
I ara que els 30 anys han eliminat tot rastre de falsa modèstia us diré que em va quedar molt bé i que les fotos no li fan justícia.
I vam fer i provar vàries opcions: com a agulla de pit, clip, clauer, etc. La última és emmarcar-la. No sé com acabarà la història.
pd. no només em tiraré floretes avui: resulta que li vaig fer una felicitació a aquesta senyora on posava que feia 32 anys i en realitat en feia 33... Però vaja, que a aquestes edats no ve d'un any de diferència!
Quina Matrioshka més bonica!
ResponEliminaI és que no hi ha regal al món comparable amb aquells que requereixen un temps d'elaboració, aquell temps de pensar en la persona a qui va dirigit. Si després el resultat és una obra d'art ja no es pot demanar més.
Crec que un bon marc amb un fons de feltre li escauria d'allò més. Així li podré donar el protagonisme que mereix, un lloc primordial en una de les grans parets blanques del menjador.
Gràcies pel concepte "obra d'art"! I més venint de tu, una persona tant exigent :)
ResponEliminaAmb aquests ànims no em queda més remei que seguir treballant en la meva obra fins que se'm consideri una artista consagrada.
Senyoreta Cols,
ResponEliminatambé et vas oblidar del meu sant (el meu aniversari és el setembre!). S'hi val oblidar el sant per rebre una matrioska o com diu la senyoreta collell alguna altre peça considerada obra d'art?
petó
Si les muses em visiten aviat, no ho dubtis!!!
ResponElimina