Maché, matxé, ... Per fer el títol d'aquest post m'hi he passat una bona estona: tant fer servir la paraula i ni idea de com s'escriu! Finalment, gràcies a la GEC, n'he tret l'entrellat.
Bé, al gra: aquesta capseta perpetrada amb tot el meu amor podia haver estat feta per una criatura de 5 anys però resulta que ho ha fet una nena de 30. Feia molt temps, des de que anava a fer manualitats a l'escola Traç (tenia 7 anys) que no feia res amb paper maixé.
Si feu la imatge més gran veureu els passos que he seguit. Diguem, però, que les proporcions d'aigua i cola me les he inventat i que els procediments potser també. M'he guiat per la intuïció i potser algun purista de les arts decoratives es posi les mans al cap dels meus mètodes...
Sempre m'han agradat molt els objectes de paper maixé. I a partir d'ara també ho sabré escriure correctament, gràcies Senyoreta Cols!
ResponElimina-atena-
Doncs el pròxim dia que vinguis al Taller Cols podem fer un sol, una lluna, una estrella... El que més gràcia et faci!
ResponEliminamolt bé, nena de 30, ets una crack!
ResponEliminaara que m'han passat l'enllaç em convertiré en fidel seguidor del teu blog...
t'envia una abraçada,
Pau
Genial!! m'encanta!!
ResponEliminaPaper maixé...una paraula que tenia molt plena de pols! Ha quedat estupenda! Felicitats
Pau- quina il·lusió: això sí que ha estat una bona sorpresa!!! Com que sé que ets molt artista, si vols col·laborar al bloc seràs molt benvingut!
ResponEliminaAnònim- sí, ha quedat bé eh! i sí, hi ha paraules q tenim plenes de pols i quan les retrobem ens transporten a altres èpoques.
Prometo no llençar-la!!! ;)
ResponEliminasembla un pastís de formatge embrutesío en part del procés...
Bé, pa cuando el primer taller Miss Botins?