Ahir, dia d'inici de les rebaixes, em vaig agenciar unes càmping. Cada estiu la meva mare ens en comprava un parell al meu germà i a mi. Normalment blaves i/o vermelles. Si la memòria no em falla les vaig portar fins els 6 o 7 anys perquè en aquell moment no m'entusiasmaven. Però va ser tornar-les a veure i me'n vaig enamorar. Suposo que em transporten a la infància. I el color verd també ajuda.
Encara recordo on les compràvem: al carrer Provença, banda muntanya, en una sabateria molt antiga (o almenys m'ho semblava) al costat d'una Granja Catalana. I hi havia una frase que cada any es repetia "Agafarem un número complert que a aquesta edat creixeu molt ràpid".
Els anys 80, els de la meva infància, amb les sabates càmping, els sopars a la fresca i la piscina, segueixen inesborrables a la meva memòria com un tresor. I es veu que segueixo en la línia sentimentaloide: deu ser la calor perquè ara tot és culpa de la calor :)
pd. les floretes decoratives les he fetes jo, no venien amb les sabates!
Ai...
ResponEliminaLes camping, les xancles de riu...
Serà que els records ens pujen desde els peus i pujen pujen...
Ara només falten les gomes de cabell amb flors i els scoobydoos... Ah no! Que això era del post anterior!!!!
M.
Tens raó, els records pugen i pugen i acaben guardats al cervell. I les coses bones no s'esborren: riure, viure i estimar.
ResponEliminaais...
ResponEliminaels records d'infantesa...
jo també en portava de càmpings (vermells, els recordo!.
Tinc ganes de veurete'ls posats!!
és que per jugar i brincar què millor que unes càmping, són genials! a la petita Núria n'hi hauràs de posar eh... ;)
ResponElimina