Finalment em vaig decantar per un plàtan de feltre a a lu japo (per entendre'ns un patró senzill amb uns ulls amigables i una boca somrient).Cal dir que el primer que em va dir quan va obrir el paquet va ser "És un ou?". Potser va ser un regal poc adequat per un home...
Ah, i per fi he estrenat una de les etiquetes que vaig fer amb el segell de linòleum.
Nena que va ser el seu cumple?? I això de les croquetes??? Ara ens haurà de convidar un dia a fer una croquetada!!!! Per cert, molt rebonic el pardal (o passerell...). Ptó,
ResponEliminaJú
Aquest home, que està molt creatiu... I no, no era el seu aniversari, no ho has oblidat, no et preocupis!
ResponEliminaNenaaaaa!!!!!!!! Em va encantar el plàtan...jo sí que ho vaig encertar!!! jejejeje!!!
ResponEliminaPer cert, puc demanar una petició???: una agulla de pit que tingui forma de libelula... és que m'encanten!!! Júlia B.
Ui, ja tinc peticions i tot! Doncs jo et faria l'agulla encantada però... ja has vist quins patrons tan senzillets faig. Però s'intentarà!
ResponEliminaTrobo molt simpàtic que un plàtan de feltre et feliciti per l'aniversari! En JM és un home afortunat! Aquesta entrada em fa pensar que el meu aniversari s'acosta i que potser faré una mena de carta als reis però enlloc d'enviar-la als reis, l'enviaré a la srta.Cols, a veure què em porta, ja que veig que s'ha obert la veda!! ;)
ResponEliminaFelicitats! de nou - i parafrasejant el senyor M- l'has brodat! :D!!!
Abcl