Finalment em vaig decantar per un plàtan de feltre a a lu japo (per entendre'ns un patró senzill amb uns ulls amigables i una boca somrient).
Ah, i per fi he estrenat una de les etiquetes que vaig fer amb el segell de linòleum.
Porto uns dies de creativitat zero així que aprofito per presentar-vos la meva obra retrospectiva (si parlo així és culpa d'uns quants que m'heu dit que ho faig molt bé -quan jo mai havia passat del notable a plàstica- i ara m'ho he cregut...).
Es tracta d'un pardal una mica especial perquè quan el mirem potser veiem una galeta Maria, un gelat de xocolata i vainilla o un pollet amb antifaç...
Però si el mirem pel darrera veurem que és clarament un pardalet, amb les seves aletes i cua. En resum, una altra obra mestra de la costura!
Aquest parell de rosquilles pretenen ser donuts. Un de sucre de colors i l'altre de xocolata.
Però vistos de lluny i en perspectiva potser semblen Filipinos oi?
La capsa que veieu a la imatge no l'he feta jo, ja m'agradaria! És un regal de la H. Ella és una romàntica i hi tenia pètals de roses secs per aromatitzar. Jo, que no ho sóc tant, mireu què hi he posat:
És un ratolinet de feltre i encara que només en veieu els ulls us asseguro que té orelles i un cos molt graciós. Els ulls els va fer el M., perquè jo estava ocupada en altres menesters. I les flors que l'acompanyen són mooolt fàcils de fer. Només puc dir que el feltre és adictiu!
