Un anell primaveral

Com que la sequera creativa continua seguiré tirant del tema retrospectiu.Fa cosa d'un mes vaig fer aquest anell (i alguns més) amb un dels botons que vaig folrar. Malgrat està més enfocada la meva mà que la joia de la corona espero que el veieu bé. Per si de cas poso una altra foto a sota per tal que la veieu amb més definició.


That's all folks!

Reciclar una ampolla com a gerro

En aquest post veureu roses però prometo que ja no parlaré més de Sant Jordi fins l'any que ve. Aquestes roses em serveixen per proposar-vos un gerro reciclat. A casa (semblo el Monegal, només em falta parlar del Papitu), que som molt minimalistes, només tenim un gerro i ja està ocupat així que havíem de trobar una alternativa per posar les flors.


I vist el resultat us he de dir que no està mal.

pd. no és massa original el tema, però després de la setmana de post per dia m'he quedat seca d'idees!

Setmana de Sant Jordi: el drac

Ni llibres, ni roses, heus aquí el gran oblidat de la Diada. Es tracta del Drac de Sant Jordi i alerta no el confongueu amb el Dragui o la Dragona Dragolina. Aquest és l'etern perdedor de cada any, sempre l'acaben matant...

Que passeu un molt bon dia!

pd. algú m'ha fet notar que el drac sembla que estigui fent un riu, són pures il·lusions òptiques.

Setmana de Sant Jordi: un punt de llibre

Avui toca presentar un punt de llibre fet amb cartró d'una capsa de cereals, folrat amb una tela que em van regalar dels anys 70 (i que encara que ho sembli no és de corbata sinó per fer vestits de senyores grans) i coronat amb un dels botons que us vaig ensenyar ara ja fa un temps. Tot el conjunt ha quedat una mica antic, oi? Per això li diré vintage, que vesteix més...

I clar, per presentar aquest punt de llibre retro què millor per fer-ho que un facsímil de 1937: El senyor Pèsol i altres plantes, de Salvador Perarnau. Es tracta d'un llibre infantil preciós, i com podeu veure pel títol, el protagonista de l'obra és cosí germà de la Senyoreta Cols.

Setmana de Sant Jordi: una rosa com a agulla de pit

Cliqueu sobre la imatge per veure-la millor

Ahir d'imprevist la Gemma es va presentar a casa. I com que anava a preparar les fotos per ensenyar com es fan les roses de Sant Jordi (Col's version), li va tocar treballar.

Per fer una roseta necessitem: feltre, paper, tisores, celo, fil i agulla.

1. Dibuixem una tira allargada sobre paper

2. L'enganxem sobre el feltre

3. La retallem (sobre paper i celo el feltre es retalla millor)

4. Un cop retallada la tira, l'enrosquem ben apretada. És molt ràpid i de seguida quedarà la forma de rosa.

5. Cosim la base

6. Retallem els pètals les fulles (escriure a primera hora em porta a no escriure el que estic pensant...)

7. Les enganxem a la base i hi afegim una agulla a la part posterior per tal de poder penjar la rosa on vulguem

8. Et voilà, ja tenim la rosa!


La Gemma va resultar ser també una alumna avantatjada, serà que és molt fàcil treballar amb feltre?

Ja ho sabeu, apunteu-vos al Taller Cols quan vulgueu!

Setmana de Sant Jordi: fem un cor de feltre

Després d'uns quants dies d'ara vinc, ara no vinc, ara puc i al cap de dos segons ja no, ahir vaig impartir la meva primera lliçó magistral en feltrologia a la Srta. Collell. El temari de la classe consistia:

1. fer un cor

2. fer una rosa (aquesta lliçó la deixo per un altre dia)

L'estudianta es va mostrar molt interessada en tot moment (més li valia perquè es tractava de fer un regal molt especial per Sant Jordi) i la podríem denominar com a alumna avançada (ella mateixa, que és molt modesta, es va batejar així...), ja que ràpidament va agafar les tècniques i els trucs que li explicava.Cliqueu sobre la imatge per veure millor els passos

Com veieu a les vinyetes de dalt, va ser ben fàcil.

- Materials: Feltre, tisores i celo.

- Passos a seguir:

1. Dibuixem el cor en un paper

2. L'enganxem amb celo sobre el feltre

3. Retallem les dues cares del feltre

4. Les cosim

5. Encolem els complements decoratius que volem pel nostre cor

6. El farcim i l'acabem de cosir

Us n'ensenyo el resultat final: un cor xulíssim de dues cares, que qui el rebi en podrà estar ben satisfet!

Setmana de Sant Jordi: rosa sense espines

Inauguro la setmana temàtica de Sant Jordi amb aquesta rosa sense espines. Val, d'acord que només és una ponzella sense florir i també podria ser un enciam, però si hi posem una mica d'imaginació casi que podríem veure a Sant Jordi oferint-la a la princesa.

Demà més...

Eco del sol detingut

Diumenge el M. va fer aquesta foto mentre es ponia el sol. Ja ho veieu, el nostre interior d'illa dóna per molt! I avui és divendres, per fi... Que tingueu un bon cap de setmana!

pd. el títol del post no és meu, és el títol d'un poema d'en Joan Brossa.

Eixample mon amour

Doncs sí, és veritat que moltes vegades he renegat de l'Eixample, però què voleu que us digui, en el fons m'encanta. Ara que hi torno a viure he de dir que és un plaer, s'hi està molt bé!

I avui toca un cor de feltre. Com els ocells d'un post anterior, també en trobareu mil versions per la xarxa. És una mica cursi? Potser sí. Però m'agrada? Molt!

Outsider

Dissabte tres outsiders no vam veure el Madrid-Barça. Aquesta xapa ho commemora. Es tracta d'un botó forrat amb paper, ben embadurnat de cola blanca i després de vitrificador.

Deixeu-me també explicar-vos una història que m'encanta. L'any passat, mentre es celebrava la final de la Champions, la C. assistia a una conferència sobre el decreixement al CCCB. Per desgràcia va coincidir el final del partit amb el de la conferència i quan va sortir es va trobar amb tot el follón de Canaletes. És boníssim quan explica el periple que va haver de passar per tornar a casa: més d'una hora intentant creuar les Rambles per qualsevol lloc, la cervesa que es va prendre a mig camí un cop interioritzat que trigaria més del que es pensava i sobretot com va acabar al mig d'una celebració que ella no havia buscat. No puc captar el to amb el que ho explica, però si la veieu demaneu-li el relat: no té pèrdua!

pd. C., espero no haver-me pres cap llicència poètica en la història del teu drama personal...

En estol... (ocells de feltre)

Si navegueu una mica per Internet veureu que hi ha una gran varietat d'ocells de feltre, de tots colors i tamanys. 

Aquí va la meva aportació:

Aquest hivern portava un d'aquests ocellets (d'una versió no tant actualitzada i sobretot d'un color infinitament més discret) penjant del bolso. Malauradament va tenir un final dramàtic quan va començar a perdre el farciment una tarda atziaga* per Passeig de Gràcia.

Ara que comença la primavera potser m'atreviré amb un color més cridaner i creuarem els dits perquè els ocells mantinguin el tipus.

* Com deia aquell, puedo prometer y prometo que la paraula atziaga existeix!

Patricio en feltre

Els més teleaddictes el reconeixereu (espero) per dos noms: Patricio Estrella o Patrick Star. Viu a Fondo de Bikini i és l'amic inseparable del Bob Esponja.

Sé que està de moda dir-ho però m'encanta aquesta sèrie, és divertida, està ben dibuixada i no passa de moda (perquè els capítols que es veuen a Espanya recordem que són d'entre 1999 i 2001)... I el Bob Esponja és adorable. Però fer-lo a ell en feltre significa tenir un nivell de domini que de moment no és el meu, encara. Així que de moment us deixo amb el Patricio amb un fons tropical.

Bones vacances per tothom!