Aquí va la meva aportació:
Aquest hivern portava un d'aquests ocellets (d'una versió no tant actualitzada i sobretot d'un color infinitament més discret) penjant del bolso. Malauradament va tenir un final dramàtic quan va començar a perdre el farciment una tarda atziaga* per Passeig de Gràcia.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjK6kwWXJm2Hbxp5vhTKSXAWBqqk1WT8GBV5kt6kY8V4Q4wPOORcFrGtDXbeN3dkKXZIrEANpC3wGOEU_MdznL9CjqUD2y_n5cSkzxGxFwmLRc5IEkNT2fUxMhf8c8uObXgnTlTm5tmqZQ/s320/P4070085.JPG)
Ara que comença la primavera potser m'atreviré amb un color més cridaner i creuarem els dits perquè els ocells mantinguin el tipus.
Ohhh.... que monos!!
ResponEliminaa la meva terra d'ocells ens diem moixons.
portem alguna coseta que et pugui comprar demà. Tinc ganes de gastar, i em ve molt de gust comprar-te alguna cosa a tu!! Jo, si hi penso, et portaré idees i mostres!
petonet
Així que t'agraen els moixons, que bé! I no, no et penso vendre res, si fos calité potser, però amb el neu nivell em fa vergonya!
ResponElimina